Els Seminaris virtuals del GRESIB tracten temàtiques diverses relacionades amb l’estudi de la llengua i àmbits relacionats. Les sessions tenen una periodicitat mensual i es realitzen en línia a través d’aquest enllaç i no cal inscripció prèvia.
Recordau que és una activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB (excepte si sou estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, que podeu aconseguir punts mitjançant aquestes activitats).
Vídeos publicats dels seminaris
8è seminari «Structure and Semantics of Embedded Clauses in Karitiana»
Divendres 9 de maig, 17 h
Resum: Karitiana is a Tupian language spoken in the northwestern State of Rondônia in Brazil by around 400 people. As any other indigenous language in Brazil, Karitiana is highly endangered due to its low number of speakers and the vicinity of several potential threats to the lives of its speakers. Analyzing and preserving their form of communication is essential to understanding the diversity and universality of human languages, particularly in terms of linguistic structures and the scope of possible meanings derived from them.
In this seminar, we will focus on two unexpected and interesting patterns in the grammar of Karitiana. A first feature to examine is the use of a negation particle, ki, to convey temporal information (the middle line, called gloss in Linguistics, shows the literal translation of each word): (1) “João naakat iosednat carroty Maria amy kit” (João was happy car Maria buy not). Translation: “João was happy before Maria bought the car”.
As one can see in the data above, there is no word in the Karitiana sentence equivalent to ‘before’, and it is the negation itself that seems to give rise to this meaning. We analyze how this interpretation is generated and whether negative ki can also behave as a temporal operator like English “before.”
A second surprising semantic characteristic in Karitiana worth addressing is related to factivity. The unusual fact is that in Karitiana the following two-sentence sequence in (2) may be judged as a contradiction by the speaker. By contrast, in English, and other well-studied languages, it is not contradictory to utter something along the following lines: “João thinks that Luciana killed a jaguar, but Luciana did not kill a jaguar.” This contrast in acceptability is shown below:
(2a) João naakat ikoro’op kãrat Luciana obaky okyty (João thinks Luciana jaguar kill). Translation: “João thinks that Luciana killed a jaguar.
(2b) ≠Ioky padni Luciana obaky (kill not Luciana jaguar). Translation: “But Luciana did not kill the jaguar”.
These two striking grammatical properties—-the temporal interpretation of the negative particle ki and the phenomenon of factivity, both involving embedded clauses—together with an analysis of their semantic and pragmatic ramifications and consequences in the language will be the main theme of the seminar, among other sociolinguistic and language acquisition implications.
Mar Bassa (Universitat de Lisboa, Universitat de les Illes Balears) i Karin Vivanco (Universitat de Campinas)
7è seminari «Investigant el bi/trilingüisme primerenc»
Divendres 28 de març, 17 h
Resum: Aquest seminari presenta una investigació en curs sobre el bilingüisme i el trilingüisme primerenc, amb un enfocament en l’adquisició del català com a llengua d’herència al Regne Unit. La presentació començarà abordant l’adquisició de llengües d’herència, el bilingüisme i el context menys estudiat del trilingüisme primerenc. Primer, oferirem una visió general del projecte abans d’aprofundir en els seus dos components principals. En la primera part, explorarem com l’estudi de l’adquisició bilingüe i trilingüe de llengües d’herència pot contribuir a comprendre millor les representacions sintàctiques dels nens multilingües. En la segona part, examinarem com avaluem les habilitats narratives dels parlants bilingües i trilingües d’herència del català i com aquestes poden estar influenciades per diversos factors de l’experiència bilingüe/trilingüe. La presentació conclourà amb una discussió sobre les implicacions més àmplies dels nostres resultats i possibles direccions futures en l’estudi del bilingüisme i trilingüisme en llengües d’herència.
Eloi Puig-Mayenco (King’s College London)
6è seminari «Prosòdia multimodal i gestualitat en l’ensenyament de l’ELE»
Divendres 28 de febrer, 17 h
Florence Baills (Universitat de Lleida) i Santiago González (CIESE-Fundiación Comillas) , presentats per Mariia Pronina (Universitat de les Illes Balears)
Resum: L’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) afronta el repte d’integrar estratègies pedagògiques basades en l’evidència per optimitzar l’adquisició de competències comunicatives orals. Aquestes competències presenten desafiaments no només en termes de pronunciació, comprensibilitat i fluïdesa, sinó també en la correcta realització d’actes de parla amb intenció pragmàtica (Mokoro, 2024; Reigle, 2011). En aquest sentit, la prosòdia, que inclou elements com l’entonació, el ritme, l’accent i les pauses, exerceix un paper fonamental en la transmissió de la força il·locutiva dels actes de parla (Kravchenko et al., 2024). A més, la recerca ha demostrat que la gestualitat (postura corporal, expressions facials i moviments de les mans) es combina amb la prosòdia per optimitzar el discurs oral i facilitar la transmissió de les intencions comunicatives, com ara la incertesa o la ironia (Borràs-Comes et al., 2011; González-Fuente et al., 2015). Dins l’àmbit de l’ensenyament de llengües estrangeres, estudis recents destaquen l’efecte positiu dels gestos que representen l’estructura prosòdica —contorns entonatius, canvis en els patrons rítmics i pauses— per a la millora de la pronunciació (Baills et al., 2022; Li et al., 2022; Yuan et al., 2019). No obstant això, el seu ús en entorns d’ensenyament de l’ELE encara no ha estat prou explorat.
En aquest context, el Projecte GestELE es proposa com a primera etapa examinar l’ús de la gestualitat en l’ensenyament de l’ELE per part de futurs docents, amb l’objectiu de desenvolupar un model de formació basat en la prosòdia multimodal. L’estudi compta amb la participació de setze parlants nadius d’espanyol, estudiants de màster en ELE a Espanya. Es van seleccionar tretze casos prototípics d’oracions declaratives, interrogatives i imperatives, adaptats d’un qüestionari extens de Prieto (2001) amb 69 ítems originals. Els participants van ser enregistrats mentre produïen les oracions en contextos pragmàtics específics sota tres condicions experimentals: (1) sense gestos, (2) gesticulant espontàniament, i (3) utilitzant gestos prosòdics “il·lustradors” després d’una breu instrucció. El conjunt de dades inclou 624 enregistraments, que actualment s’estan analitzant a dos nivells: acústic (moviment del to en la configuració nuclear en les tres condicions) i gestual (tipologia de gestos en la condició 2 i trajectòria dels gestos en la condició 3). En aquesta presentació, exposarem els resultats preliminars de l’estudi, descrivint els gestos emprats espontàniament pels futurs docents d’ELE, comparant la qualitat de la producció de l’entonació amb i sense gestos, i avaluant la seva alineació amb els contorns prosòdics segons el tipus d’oració pragmàtica. Aquestes troballes contribuiran a una millor comprensió del paper dels gestos en la didàctica de l’ELE i a la implementació de noves estratègies de formació per a docents.
4t seminari «La competència en català dels futurs mestres de Catalunya: diagnosi i accions per a la millora de la política lingüística educativa»
Divendres 13 de desembre, 17 h
Esteve Valls (Universitat Internacional de Catalunya), presentat per Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears).
Resum: En aquest seminari s’analitzen els resultats d’administrar, per primera vegada, una prova diagnòstica comuna de català a un miler d’alumnes de primer curs dels graus en Educació Infantil, Educació Primària i doble grau en Educació Infantil i Educació Primària de cinc facultats d’Educació de Catalunya. Els resultats mostren que més de la meitat dels estudiants, malgrat haver superat la Prova d’Aptitud Personal que regula l’accés a aquests estudis, se situen en un nivell global del MECR inferior al C1 que tenen acreditat des de quart d’ESO, i que això es deu sobretot als dèficits en el domini dels aspectes ortogràfics i gramaticals de la llengua. Arran d’aquesta constatació, es fan diferents propostes d’actuació en els àmbits de la política lingüística educativa, en general, i de la selecció i la formació del futur professorat, en particular, entre les quals destaca la necessitat de replantejar-se l’acreditació automàtica del nivell C1 de català al final de l’educació secundària obligatòria.
3r seminari «The Rhotic accents of Lancashire, Northern England: A phonetic, phonological and sociolinguistic approach»
Divendres 29 de novembre, 17 h
Danielle Turton (Universitat de Lancaster), presentada per Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona).
Resum: East Lancashire towns are among England’s few remaining rhotic regions, where speakers preserve the /r/ sound in words like star and heart. This feature is stigmatized in Anglo-English, leading experts to forecast its rapid disappearance (Trudgill 2000, Britain 2002). Sociolinguistic and dialectological research has extensively documented rhoticity’s decline in England (Barras 2011, Piercy 2012, Leeman et al. 2018,; Blaxter et al. 2019). In this talk, I present the first ever phonetic evidence for Anglo-English rhoticity and discuss implications for phonetics, phonology and sociolinguistics by examining contemporary data from:
· 28 sociolinguistic interviews (14f, 14m, ages 17-81) using acoustic and auditory analyses;
· 28 ultrasound interviews (14f, 14m, ages 18-72) analyzing tongue splines alongside acoustic and auditory assessments.
The analysis across both corpora reveals a consistent reduction in rhoticity over apparent time. Nevertheless, even the youngest speakers often distinguish between minimal pairs like spar and spa. Acoustic measurements (F3-F2) show that rather than fully dropping /r/, its articulation is weaker among younger and female speakers, indicating a gradient, female-led change.
Ultrasound data reveals variability in Blackburn’s rhotic production, ranging from retroflex to bunched /r/, with instances of complete non-rhoticity. Although older generations remain strongly rhotic, our studies confirm that derhoticisation is progressing, particularly among younger speakers who exhibit phonetic weakening of /r/, including schwa-offglides. In some young females, outright /r/ deletion correlates with external community ties. I will discuss these findings’ implications for understanding phonological change and defining rhoticity from both phonetic and phonological perspectives.
2n seminari «Language practices and language policies in interlingual Sorbian-German families in Upper Lusatia»
Divendres 25 d’octubre, 17 h
Sara Mičkec (Institut d’Estudis Eslaus de l’Acadèmia Polonesa de Ciències), presentada per Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears)
Resum: The Sorbian language in Lusatia in Germany is characterised by highly varying degrees of ethnolinguistic vitality. In my talk I will focus on Catholic Upper Lusatia in Saxony, where the intergenerational transmission of Sorbian is maintained. Sorbian is spoken in many domains there, and Sorbian language learning in schools is encouraged through a more multilingual perspective. However, old monolingual and purist ideologies and practices of language separation persist to its disadvantage.
The talk is based on my doctoral research, which deals with the family/home domain and with the strategies of Sorbian language transmission. It does so from the perspective of family language policy (King 2016), Spolsky´s tripartite division of language policy into language practices, attitudes and management (Spolsky 2004), and language management theory as understood by Neustupný and Jernudd (Nekvapil & Sherman 2015). The empirical material consists of narrative language biographical interviews with parents and children from six families. The couples all have different language backgrounds and have decided to raise their children with both Sorbian and German. One of the parents uses mainly Sorbian with the children and one uses German.
In their everyday negotiations of language use, the families navigate the changing language attitudes and practices of the wider community. While bilingualism is increasingly seen as positive, societal bilingualism in Lusatia remains asymmetrical (Marti 2023), and none of the parents with a German language background have learned Sorbian to any significant extent. Most children speak Sorbian and are attached to the local village communities. However, purist ideas contribute to a feeling of insecurity in Sorbian and lead many of the children to prefer speaking German to their bilingual peers.
The negotiations and language policies in each family point to the processual nature of language maintenance (Kimura 2015). They reflect the mechanisms that shape the relationship between the dominant majority language and the subordinate minority language. They may point to a gradual shift towards the dominant language, but at the same time they involve language practices and management that contribute to the maintenance of the minoritised language.
1r seminari «El llenguatge planer en els textos juridicoadministratius en català»
Divendres 27 de setembre, 17 h
Júlia Boqué Guillem (Universitat de les Illes Balears), presentada per Elga Cremades (Universitat de les Illes Balears)
Resum: La complexitat del llenguatge jurídic català és una percepció molt estesa en la nostra societat, que provoca un allunyament entre el món de la justícia i la realitat quotidiana de la ciutadania. D’acord amb el moviment del llenguatge planer, el model lingüístic del llenguatge jurídic català s’ha construït al més proper possible a la llengua general. En aquest sentit, presentem una aproximació al llenguatge jurídic català (LJC) amb un objectiu triple que s’assoleix amb la combinació de tres metodologies diferents.
En primer lloc, es planteja un estat de la qüestió dels principals recursos en línia de què disposem per accedir, conèixer i aprendre el LJC. En segon lloc, es fa una anàlisi qualitativa de 300 articles legislatius en català per tal de comprovar l’ús que s’hi fa del llenguatge planer. I el tercer objectiu consisteix a determinar el grau de comprensió que té la població general dels textos jurídics mitjançant un test de comprensió escrita adreçat a 24 informants catalanoparlants amb estudis universitaris.
Concloem que existeix una necessitat per part de la ciutadania i una voluntat per part de les institucions de fer accessible el LJC, cosa que explica la publicació de nombrosos materials de consulta i la tendència elevada a aplicar el llenguatge planer en els textos jurídics, però constatem que el model lingüístic actual de LJC no arriba plenament a la ciutadania.